Carnestoltes 2020
Dossier de premsa Carnestoltes 2020
Participació en la Gran Rua del dissabte 22 de febrer de 2020.
Termini màxim per sol·licitar la participació fins els dia 16 de febrer de 2020 a les 23.59 h
Podeu presentar les sol·licituds:
Enviant en format PDF la documentació a l’adreça de correu electrònic comiteantifac@gmail.com
Obtenir el full d’inscripció en l’Estanc Margarit (Pg. Pi Margall 4-6).
Recordeu a tots els que us vulgueu inscriure, que el dilluns 17 de febrer farem una reunió informativa dels últims detalls de la Gran Rua, a les 19.30h a la Federació Obrera.
Fem una mica d'història!
Fem una mica d’història!
Arran del pregó de la Festa Major de l’any 1980, en què es va parlar de l’antic Camell que esporuguia els molinencs del segle passat, un grup de vilatans es va posar a treballar de ferm per tal de recuperar-lo. El fet que aquest sortís antigament el dia de Carnestoltes va despertar en alguns caps, poquets, dels adormits molinencs la idea de tornar a celebrar la festa, i en poc temps es comença a preparar. La gran incògnita que es presentava era la possible resposta de la gent en un poble en què les celebracions que més s’hi assemblaven les trobàvem al segle passat.
Però tot i els records entranyables dels nostres besavis passant-ho pipa i gaudint com a camells, havien passat molts anys i calia asseure’s i tocar de peus a terra, cosa perfectament viable al bar de la Peni on, amb una cervesa a la mà, un bolígraf a l’altra i una colla d’amics amb ganes de treballar i fer conya, tot es veia molt més fàcil i possible.
Hi treballaren el Secretariat de Dansa de la Joventut Catòlica, l’Agrupa i els Amics del Camell.
Potser fou aquesta inseguretat del “Què passarà?” o la manca de temps el que féu que la festa només durés un dia, temps, però, suficient perquè Sa Majestat Carnestoltes I pogués exposar-nos el seu projecte de govern, les seves ordres, lleis, manaments i altra paperassa que serviren per guanyar-se uns quants vassalls més. Tot i això, morí cremat a la foguera com està escrit.
Arribà finalment el dia i a causa de la precarietat econòmica d’en Carnestoltes, perquè d’on no n’hi ha no en raja, decidí aparèixer a la nostra vila amb el mitjà de transport més barat: el tren. Aquest, fent honor a la seva vella tradició, segurament va arribar amb retard, però el que sí que sabem de bona mà és que el Rei no va pagar bitllet. Creiem que hi tenia tot el dret, ja que ell és un aferrissat defensor dels que mamen, perdó dels que manen. O potser no?
En arribar a l’estació, la primera impressió va ser de grata sorpresa, les pors s’havien esvaït: la plaça estava plena de gom a gom. El que no s’ha arribat a saber és si va ser perquè la gent es va llegir el programa o perquè els organitzadors tenien molts amics i familiars. Suposem, però, que hi havia una bona part de curiositat i una bona part de voler-s’ho passar bé. Entre les coses que recordem tots els participants, destaca en Ramon Geis, prou conegut de tothom, vestit d’àngel. Va ser, potser, en aquest primer any, la disfressa més atrevida i xocant.
Aquest fou el primer Carnestoltes a Molins de Rei que malgrat que la seva tendra i dolça joventut ja se situà per damunt de Sitges, Vilanova o Río, i si no us ho creieu, aneu a l’estació de la RENFE, que allà ho diu prou clar: “treinta y ocho metros sobre el nivel del mar”. Així, doncs, tenim o no raó?”
(Extracte del llibre commemoratiu dels 8 anys de Carnestoltes de Molins de Rei editat per la Comissió Permanent de Carnestoltes).