De la mateixa manera que amb el seu primer espectacle «Tenors», «Quasi Òpera» pretén, a través de l’humor, fer un recorregut per les peces més conegudes del repertori operístic, musical, cançó Napolitana etc que caracteritzen el repertori de la corda de Tenor, probablement el tipus de veu més conegut entre el gran públic, gràcies als recordats concerts dels anys 90 dels tres tenors.
En aquest cas però situem l’espectacle en una «master class» d’un famós tenor en hores baixes.Com tothom sap i com el seu nom indica, la « master class» és la classe magistral que ofereix, algú amb un prestigi reconegut a uns alumnes anònims desitjosos de rebre els coneixements del mestre. El problema ve quan aquests alumnes tenen un nivell molt baix o pel contrari un nivell molt alt. Si el nivell es baix es fàcil que el mestre perdi la paciència (qui li mana haver de rebaixar-se d’aquesta manera) i si el nivell dels estudiants és massa elevat i algun dels alumnes sobresurt en excés es probable que el mestre no vulgui escoltar-lo gaire. A través d’una sèrie de personatges, alguns aparentment normals i altres una mica peculiars, viurem les vicissituds i tràngols pels que ha de passar el «Maestro» (en Italià és com tothom se li dirigeix) i escoltarem com hem dit abans alguns dels grans «Hits» del repertori Tenoril i sentirem a més, alguns dels problemes que pateixen els cantants: inseguretats, seguretat excessiva, obssessions etc. Volem amb tot això que el públic entengui com de difícil és la vida del gran «Maestro» en particular i de la gent aspira a entrar en el selecte món del cant líric en general.